Printer Friendly

Quim Cantalozella's Banal Objects: An Allegorical Archaeology of the Involuntary Memory/Objectes banals de Quim Cantalozella: una arqueologia allegorica de la memoria involuntaria.

Introduccio

L'exposicio Objectes banals de Quim Cantalozella esta conformada per un conjunt d'obres pictoriques caracteritzades per la foscor, les quals s'aproximen a fantasmagories pintades. Tant les pintures com el dispositiu expositiu estan carregats de paranys i paradoxes, les quals serveixen per establir els codis d'un joc amb caracter sorneguer i, al mateix temps, al-legoric.

La visita a l'exposicio suposa un repte en el qual l'autor ens empeny a simular instants, accions i temporalitats aparentment contradictoris, aixi com a confrontar objectes de naturalesa diversa i dels quals sabem ben poca cosa. M'atreviria a dir que hi ha un dialeg entre els objectes representats i el quadre pintat: mentre que els primers evoquen allo que sabem, o allo que l'autor ens deixa saber, el segon ens situa en la fisicitat de l'aqui i l'ara. Curiosa paradoxa que nomes l'acte de pintar fa possible. Aquests jocs de la mirada als quals se'ns empeny, i que ens obliguen a aproximar-nos o a allunyar-nos, a fixar-nos en els detalls o en el conjunt a traves d'ocupacions de l'espai que a vegades tendeixen a la profunditat i a vegades a la planimetria em recorden la interpretacio que fa Georges Didi-Huberman dels conceptes d'aura i de memoria involuntaria, plantejats per Walter Benjamin en la seva interpretacio de les imatges.

1. La memoria involuntaria dels Objectes banals

Coses, objectes, simbologia latent i carrega oblidada; d'aquesta manera defineix Cantalozella algunes de les intencions condensades en els seus Objectes Banals (Figura 1). Suficients elements per comencar a estirar del fil d'un marc conceptual que pot abastar des del Romanticisme fins al Materialisme especulatiu, passant pels nous plantejaments de la Black Metal Theory. Propostes totes elles diverses, fins i tot contradictories, pero que tenen com a punt de partida comu una fugida de les aproximacions que han sigut les hegemoniques en el pensament occidental modern i de finals del segle XX, i que s'han definit historicament per una sobrevaloracio de la consciencia i el llenguatge.

La conciencia y el lenguaje fueron los dos medios principales de la correlacion en el siglo XX, dando sosten respectivamente a la fenomenologia y a las diversas corrientes de la filosofia analitica (Meillassoux, 2015: 30).

Tot i aquesta propensio cap a un pensament que s'aproxima al limit d'allo desconegut, sera el concepte de memoria involuntaria que va desenvolupar Walter Benjamin--un autor paradigmaticament modern en termes de Meilassoux--el que m'ajudara a vehicular les pintures de Cantalozella amb el context teoric.

Per Benjamin les imatges estableixen una particular dialectica amb l'espectador, posant en funcionament una maquinaria vinculada a la idea de memoria que el pensador anomena memoria involuntaria (Benjamin, 1972). Benjamin, citat per Huberman, enten per aura "el conjunt de les imatges que, sorgides de la memoria involuntaria, tendeixen a agrupar-se al seu entorn" (Didi-Huberman, 1997: 95). Imatges que apareixen en els objectes com a "constel-lacions o nuvols que s'apropen i s'allunyen per a poetitzar, llaurar, obrir tant el seu aspecte com la seva significacio, per fer-ne una obra de l'inconscient" (Didi-Huberman, 1997: 95).

En la fabulosa i revolucionaria analisi que Georges Didi-Huberman elabora del concepte d'aura de Benjamin, ineludiblement fa referencia a l'aura com una epifania del mon religios, fonamentat en el joc de la distancia entre qui mira i allo mirat. La distancia entesa com un exercici visual de profunditats i llunyanies que posa en accio la maquinaria de la memoria i la creenca, i que permet establir analogies entre el sentit linguistic d'allo que veiem i la presencia de l'objecte, allo que l'autor frances anomena com a intersubjectivitat. Huberman ens fa veure que l'aura es fonamenta en la relacio entre qui mira i l'objecte mirat, pero sobretot, senyala que es tracta d'una estructura dialectica entre els fets de veure, creure i mirar. A partir d'aqui, pronostica i defensa la secularitzacio de l'aura, una secularitzacio que cerca situar en la quotidianitat visual els ultims vestigis fantasmals de les aportacions de Benjamin. Des d'aquest punt de vista, els Objectes banals de Cantalozella es queden suspesos en el limit entre allo secular i la transcendencia d'allo inexplicable.

En la relacio entre qui mira i allo mirat rau la paradoxa i l'interes de les pintures dels Objectes banals. No cal oblidar un fet: l'artista primer ha mirat i fotografiat aquests objectes i despres els ha pintat. Aquesta evidencia que pot semblar anecdotica ens pot desvetllar algunes questions fonamentals: "Les fotografies, i sobretot les pintures, li serveixen a en Quim per llencar dues preguntes a l'aire: l'art, i concretament, la pintura, te encara la capacitat de retenir el valor simbolic del que mostra? O la pintura pot proveir de sentit allo que representa?" (Negre, 2015: 14).

En analitzar en profunditat tots els elements que ens planteja la proposta de Cantalozella, ens trobem amb un marc conceptual complex i alhora dotat d'una certa ambiguitat, el qual suscita curiositat, dubtes i preguntes. Les dualitats que ens evidencien els objectes banals son constants: objectes i coses, present i memoria, objectes fotografiats i objectes pintats, presentacio i representacio o llum i foscor.

Tot i aquestes dualitats constants, allo que aqui sembla que se'ns planteja en forma de pregunta es si els objectes i les coses poden tenir unes qualitats propies diferenciades de la seva relacio amb nosaltres, o si per contra, les ca racteristiques ocultes o oblidades d'aquests objectes formen part d'una relacio de dependencia amb els subjectes. I quin paper juguen en aquesta dualitat els sistemes de representacio? Sembla que les pintures de Cantalozella, davant d'aquesta disjuntiva, es queden suspeses en una certa ambiguitat que propicia en l'espectador una paradoxa entre, per una banda, la llum que provoquen la consciencia i el llenguatge del pensament modern heretat de la il-lustracio, i per l'altra, la foscor d'allo inexplicable i ocult que prove del pensament precritic i premodern, i que alguns autors estan recuperant des de la mes rabiosa actualitat. Quentin Meillassoux defineix d'aquesta manera la posicio que van adoptar la modernitat i la postmodernitat envers la relacio de dependencia entre objecte i subjecte, i que ell anomena "correlacionisme":

El correlacionismo consiste en descalificar toda pretension de considerar las esferas de la subjetividad y de la objetividad independientemente una de la otra. No solo hay que decir que nunca aprehendemos un objeto "en si", aislado de su relacion con el sujeto, sino que debemos sostener tambien que nunca aprehendemos un sujeto que no este siempre-ya en relacion con un objeto (Meillassoux, 2015: 29).

Michael Foucault va estudiar en profunditat les relacions entre els objectes i les coses. Per a Foucault, l'objecte es una formacio discursiva en la qual convergeixen el referent i els signes; no existeixen les coses (la realitat) dissociades de la seva representacio (Foucault, 2005). Pel filosof frances, existeix la necessitat de diluir els signes i les coses en els objectes. Des d'aquest punt de vista, i contrariament a Foucault, Quim Cantalozella ens formula la seguent pregunta: aquests objectes pintats, i anteriorment fotografiats, contenen unes qualitats propies i ocultes com a coses? El que si que tenim clar es que aquests Objectes banals fan un recorregut d'anada i tornada de l'autor a l'espectador; un recorregut en el qual el filtre de la representacio s'interposa entre els objectes i les coses, desvetllant una memoria involuntaria.

Ja fa un temps que des del pensament s'esta intentant trobar sortida al paradigma modern de la consciencia i el llenguatge com a unica opcio per interpretar la nostra relacio amb les coses de l'entorn. Conceptes com el d'intersubjectivitat utilitzat sovint per Georges Didi-Huberman, o el de semiautonomia utilitzat per Hal Foster cerquen nous enfocaments en aquesta relacio que tradicionalment ha estat de dependencia. Pero autors com Quentin Meillassoux van una mica mes enlla, questionant el plantejament mateix de la relacio de dependencia entre objecte i subjecte, i ho fa, paradoxalment, a traves dels avencos cientifics mes actuals.

Hoy, la ciencia experimental es capaz de producir enunciados que atanen a acontecimientos anteriores al advenimiento de la vida tanto como de la conciencia. Estos enunciados consisten en la datacion de "objetos" a veces mas antiguos que toda forma de vida sobre la tierra [...] Se perfeccionaron tecnicas capaces de determinar la duracion efectiva de los objetos medidos. Estas tecnicas se apoyan en general en la velocidad constante de la desintegracion de los nucleos radioactivos, asi como en las leyes de termoluminiscencia, ya que estas ultimas permiten aplicar las tecnicas de la datacion radioctiva a la luz emitida por las estrellas (Meillassoux, 2015: 35).

Certament, cal recordar que la majoria dels objectes pintats per l'artista son objectes tecnologics o d'enginyeria, i per tant no son coses com les que apunta Meilassoux a la cita anterior, pero la majoria d'aquests artefactes si que son conductors de fenomens fisics com la llum o el so (Figura 2). En altres casos, es tracta d'objectes amb una forta carrega simbolica; semblen extrets d'escenes rituals de la mort (Figura 3), constituint una arqueologia allegorica d'objectes vinculats a la relacio que tenim les persones amb allo que escapa de la consciencia, i per tant, susceptibles, aquests objectes, a una certa contingencia.

Conclusion

Despres d'haver reflexionat sobre les pintures que conformen l'exposicio Objectes banals i d'haver-les relacionat amb els conceptes d'aura i memoria involuntaria plantejats per Walter Benjamin--i posteriorment recuperats per Georges Didi-Huberman--el text ha derivat cap a una analisi de la relacio entre objectes, coses i sistemes de representacio. Autors com Michael Foucault i Quentin Meillassoux han servit per configurar un marc referencial en el qual s'ha pogut explorar la relacio que tenim amb la simbologia oblidada i latent dels objectes i les coses, i de quina manera es situa l'artista davant d'aquestes disjuntives.

En conclusio, el mapa conceptual que m'han suggerit aquests Objectes banals em fa pensar en una mena d'arqueologia al-legorica de la memoria que cerca generar una il-lusio. Una il-lusio, pero, entesa no com un engany, sino com una necessitat de crear ficcions versemblants que permetin desplegar imaginaris vinculats a una memoria involuntaria.

Esgotats i superats els debats sobre la validesa de la pintura, i contextualitzats en una epoca en la qual la diversitat, disparitat i procedencia de les imatges se solapen--aixi com la hiperacceleracio amb la qual les consumim--, ja no te gaire valor pensar en els termes posthistorics que van dilapidar la fisicitat material dels objectes. En aquest sentit, Cantalozella cerca captar fisicament fenomens imperceptibles i ocults a traves d'una foscor que ja pertany a l'imaginari popular desplegat per la literatura, el cinema i la musica. Els Objectes banals ens aboquen als limits de la nostra comprensio adquirida i, d'alguna manera, reflecteixen un cert esgotament dels parametres logics que dominen la nostra quotidianitat personal i professional.

Referencies

Benjamin, Walter (1972) Iluminaciones II. Baudelaire. Un poeta en el esplendor del capitalismo. Madrid: Taurus Ediciones. D.L. 15.375-1972

Didi-Huberman, Georges (2010) Lo que vemos lo que nos mira. Buenos Aires: Ediciones Manantial. ISBN: 987-500-009-4

Foucault, Michel (2005) Vigilar y castigar. Nacimiento de la prision. Madrid: Siglo XXI de Espana Editores. ISBN: 978-843230-332-1

Meillassoux, Quentin (2015) Despues de la finitud. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia. Buenos Aires: Caja Negra. ISBN: 978-987-1622-34-4

Negre, Marta (2017) "Obscur." In: Cantalozella, Quim (2017) Objectes Banals. Santa Coloma de Farners: Casa de la Paraula. ISBN: 978-84617-9341-9 OSCAR PADILLA MACHO, Espana, artista visual.

Artigo completo submetido a 04 janeiro de 2018 e aprovado a 17 janeiro 2018

AFILIACAO: Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, Departament d'Arts Visuals i Disseny. Carrer de Pau Gargallo, 4, 08028 Barcelona, Espanha. E-mail: padillaosc@ub.edu.

Caption: Figura 1. Quim Cantalozella, Boles, 2014. Oli sobre lli. Font: cortesia de l'artista.

Caption: Figura 2. Quim Cantalozella, Abis, 2012. Oli sobre lli. Font: cortesia del artista.

Caption: Figura 3. Quim Cantalozella, Retrat Immaterial, 2017. Oli sobre lli. Font: cortesia del artista.
COPYRIGHT 2018 Faculdade de Belas-Artes da Universidade de Lisboa
No portion of this article can be reproduced without the express written permission from the copyright holder.
Copyright 2018 Gale, Cengage Learning. All rights reserved.

Article Details
Printer friendly Cite/link Email Feedback
Title Annotation:2. Artigos originais/Original Articles
Author:Macho, Oscar Padilla
Publication:Estudio
Date:Jan 1, 2018
Words:1936
Previous Article:Field and counterfield in 'The House': ruins and fragments of a visual experience in the strategy of absence/Campo e contracampo em 'A Casa': ruinas...
Next Article:Lara Almarcegui. The possibilities that inhabit the interstitial/Lara Almarcegui. Las posibilidades que habitan lo intersticial.

Terms of use | Privacy policy | Copyright © 2020 Farlex, Inc. | Feedback | For webmasters