Printer Friendly

Dret I justicia a l'arbre de ciencia de Ramon Llull.

1. INTRODUCCIO

Els projectes de reforma social lullians han estat estudiats per nombrosos autors, com ara Lloret (que lliga reforma de la cavalleria amb reforma juridica) o Soler. Aquests treballs, pero, centren l'atencio en l'analisi de la reforma de la cavalleria que proposa Llull. Nomes Rubio esmenta la voluntat reformadora de Llull en l'ambit juridic (Rubio 1997: 36) com a consequencia de l'etica lulliana. Altres investigadors, com Montserrat Quintana, Andreu de Palma o Obrador y Bennassar han analitzat les idees juridiques lullianes des d'una optica mes sociologica que, malgrat la seva validesa, amaga el rerefons vertader d'aquestes propostes.

Aquest estudi preten fer una analisi del tractament del dret a l'Arbre de ciencia, obra que mostra una voluntat d'acostar i simplificar el saber institucional als lectors i d'aplicar-hi els principis de l'Art, per demostrar-ne la validesa. La novetat del nostre enfocament rau a contextualitzar aquestes idees dins el concepte de missio lul liana, es a dir, en la manera com Llull es capac de lligar aquests continguts juridics amb els principis doctrinals de l'Art per tal de moure els lectors a la conversio i al seguiment de la prima intentio (amar i servir Deu amb tota l'anima). En definitiva, volem fer una aproximacio als continguts juridics de l'Arbre de ciencia en el doble marc de l'Art i de l'opcio reformadora de la societat de Llull, tenint en compte per tant l'aspecte moral i etic del pensament del Beat.

2. MISSIO I ART EN RAMON LLULL

Ramon Llull consagra la seva vida a la missio, es a dir, dugue a terme una accio decidida per la conversio dels infidels (no-cristians i cristians), sobretot aquells que no portaven una vida ordenada segons les maximes evangeliques. Dels tres objectius lullians (convertir els infidels; escriure el millor llibre del mon contra els errors dels infidels; crear escoles de missioners), el central es el primer, i els altres dos en son consequencies encaminades a fer possible aquesta conversio. La missio esdeve la concrecio i l'assoliment del primer manament del cristia: coneixer i estimar Deu.

L'Art, el sistema de pensament de Llull, es l'eina capac d'assolir els objectius proposats: l'Ars Magna es el metode adient per exposar els continguts de la seva doctrina, perque nomes mitjancant la combinacio de fe, rao i amor pot hom arribar a Deu. Per aixo es pot fer un us teoric i un us practic de l'Art, independents pero intimament relacionats.

Ates que es tracta d'un metode universal, l'Art serveix de fonament comu de totes les branques del coneixement (filosofia, teologia, dret, medicina, ciencies naturals, etc.) i arriba a ser una eina de persuasio racional per demostrar l'existencia de Deu i els dogmes de la fe cristiana "per raons necessaries", neutral i acceptable per tothom, especialment per al public no cristia. Les bases de la cosmovisio artistica son el marc de llocs comuns de la ciencia del moment acceptats per les tres religions monoteistes: l'escala de les criatures, la teoria dels quatre elements, la teoria de les esferes, l'estructuracio numerica del cosmos i la correlacio entre el macrocosmos i el microcosmos, a mes de la teoria de les dignitats divines i la doctrina dels correlatius.

Llull vol demostrar que la seva Art pot ser aplicada a les diverses ciencies particulars i presentar, mitjancant les obres enciclopediques, una mena d'status quaestionis divulgatiu. Respon, aixi, a les demandes del nou public laic i urba, que exigia textos practics i entenedors (Badia, Santanach & Soler 2009). L'Art, en primer lloc, serveix de metode universal de coneixement o marc comu per a totes les ciencies (i el dret n'es una) i, dins la teologia, permet demostrar l'existencia de Deu de manera irrefutable, mitjancant la rao i sense recorrer a les autoritats ni als dogmes. En segon terme, preten acostar el coneixement als lectors, ja que els laics es trobaven mancats de formacio, fet que dificultava els projectes de reforma social lullians.

L'Art tambe presenta una dimensio practica per al cristia, que es el fonament de l'etica lulliana: quan l'home bandeja els manaments i obra malament, deixant Deu al marge, actua per segona intencio i peca. La causa ultima de les males obres i del pecat es la manca de comprensio de la fe, ja que comprendre la propia fe (mitjancant l'Art) fa possible la formacio d'una personalitat virtuosa (Gaya 1994: 11-12), per la qual cosa Llull proposa el canvi de vida i l'aprofundiment en la fe: un retorn, en definitiva, a les ensenyances dels apostols (Gaya 2002).

3. L'ARBRE DE CIENCIA: ESTRUCTURACIO DELS CONEIXEMENTS, DIVULGACIO I REFORMA SOCIAL

L'Arbre de ciencia (1) es l'obra "enciclopedica" mes elaborada de Llull i suposa l'esforc del nostre autor per presentar una formulacio entenedora de les idees artistiques de l'etapa ternaria. (2) L'exposicio es basa en la metafora de l'arbre amb les seves parts (arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits). Les materies incloses havien de ser apreses circularment, comencant per allo mes sensible i terrenal per elevar-se vers Deu i retornar despres a la coneixenca de les coses visibles.

Llull vol, amb l'AC, escriure un llibre general a totes les ciencies que pugui ser entes facilment, de manera que, per un costat, hom sigui capac d'assolir els conceptes de l'Art i, per l'altra, contribueixi doblement a la difusio del saber mitjancant la unificacio dels coneixements i la facilitacio de l'aprenentatge d'aquestes disciplines, de manera que es resolguin les contradiccions internes i s'hi demostrin les bondats de l'Art com a model. La consecucio d'aquest objectiu tindra com a consequencia un major coneixement de Deu i, per tant, la tan desitjada conversio. (3)

Els continguts de l'AC es desenvolupen mitjancant catorze arbres principals: elemental (naturalesa), vegetal (botanica), sensual (zoologia), imaginal (coses imaginades i llurs aplicacions a les arts mecaniques i liberals), humanal (tractat d'antropologia, psicologia), moral (etica), imperial (politica), apostolical (govern eclesiastic), celestial (astronomia i astrologia), angelical (angeologia), eviternal (sobre el paradis i l'infern), maternal (sobre la verge Maria), cristianal (cristologia) i divinal (teologia); s'hi afegeixen l'arbre exemplifical, que proporciona una gran quantitat d'eximplis il-lustratius dels continguts exposats, i l'arbre questional, una mena de metode per resoldre interrogants plantejats en relacio als catorze arbres primers.

La unificacio de les ciencies particulars mitjancant l'Art i l'estructuracio d'un sistema jerarquic dels coneixements son els pilars de l'AC. Pero cal no oblidar la voluntat missionera de Llull, ja que coneixer, amar i servir Deu son la vertadera prima intentio que s'ha de seguir. Per aixo Llull parteix de la realitat viscuda i percebuda pels sentits. Llull equipara el Be amb el Ser, i el Mal amb el No-ser o privacio, ates el caracter exemplarista de les dignitats divines i d'acord amb la tradicio neoplatonica, i per aixo estableix una correlacio o identificacio entre bondat, perfeccio, merit i Ser, i maldat, imperfeccio, culpa i No-ser. Com que l'home (creat per Deu) conte ambdos principis, ser i privacio, es pot moure vers el be (Deu i primera intencio), o vers el pecat (segona intencio). D'aqui que sigui fonamental la tasca missionera que ha d'efectuar Llull, perque ha de permetre els homes recuperar el moviment ascendent cap a Deu i el be, i deixar de banda el mal i el pecat.

I si les criatures son un reflex imperfecte de Deu, caldra que aquesta imatge sigui tan semblant com es pugui al model, i aixo nomes es possible observant el mal i el pecat i promovent solucions que permetin el seguiment de la primera intencio. Per aixo Llull analitza la realitat social observada i n'elabora propostes de reforma, i el motiu pel qual se centra en l'analisi de les professions juridiques.

4. EL DRET A L'EPOCA DE RAMON LLULL I LA RECEPCIO DEL IUS COMMUNE

Llull manifesta, com veurem, uns solids coneixements de dret i esta familiaritzat amb els textos basics d'aquesta disciplina. A mes a mes, dedica un nombre important d'obres (tecniques i divulgatives) a aquesta ciencia. Les causes d'aquest fenomen son diverses, i es dificil determinar-ne l'origen. Tot i aixo, podem aventurar dues hipotesis: d'una banda, la influencia rebuda per part de sant Ramon de Penyafort, eclesiastic i canonista, i, de l'altra, la mes general de la "resurreccio" del dret roma i la consolidacio del dret canonic al segle XII.

Comencem pel context general. El dret comu europeu reneix a partir del segle XII, tot consolidant-se sobre dos fonaments: el dret roma i el dret canonic. El gramatic i filoleg bolonyes Irneri, descobridor del Digest, (4) feu possible la separacio del dret de la resta d'arts liberals i el converti en una disciplina autonoma dotada de caracter cientific i amb metode propi. Els seus deixebles interpretaren i explicaren ("glossaren") el Digest, iniciant la denominada Escola dels "Glossadors" o Escola de Bolonya. D'aquesta manera el dret roma esdeve el dret civil comu de l'Europa occidental cristiana.

Pero juntament amb el ius civile, el dret canonic es l'altre fonament de l'ordenament juridic medieval. Gracia elabora la primera compilacio completa i sistematica del dret canonic, el Decretum, i separa nitidament dret i teologia. El dret comu s'expandeix per les universitats i rep el suport de diverses instancies politiques i religioses.

Llull, doncs, viu l'epoca auria del dret medieval, i concretament, del dret canonic, cosa que sens dubte desperta l'interes del Beat i modela els seus coneixements juridics. En aquest context, no es estranya l'aparicio d'una figura com sant Ramon de Penyafort, que el Beat conegue personalment el 1265 i que exerci sobre el mallorqui una influencia notabilissima. Ramon de Penyafort estudia dret a Bolonya, centre intel-lectual de primer ordre en molts ambits, entre els quals destaca el dret, i ingressa posteriorment en l'orde de sant Domenec. En la seva produccio intel-lectual de caire juridic destaquen les glosses al Decret de Gracia i, sobretot, la famosa compilacio de les Decretals, promulgades el 1234 i en vigor fins al codi de dret canonic del papa sant Pius x (1904). A mes, dugue a terme una activitat missionera i de conversio dels infidels molt important, centrada en la creacio d'escoles de missioners i en l'organitzacio de controversies o disputes erudites entre missioners i representants de les altres religions.

La influencia del dominic sobre Llull quant als temes juridics es evident, si mes no de manera indirecta, ja que Llull, entre molts altres coneixements juridics, esmenta sovint el dret canonic i el te ben present. (5)

En definitiva, tant el clima intel-lectual general, amb el moment algid del dret medieval, com les vicissituds biografiques de Llull havien de fer que el mallorqui se sentis atret pel mon del dret, una ciencia redescoberta que estava de moda i que serviria de banc de proves per a l'Art. I no oblidem l'impacte que causa l'encontre amb sant Ramon de Penyafort i com aquest canvia la vida de Llull radicalment. D'altra banda, les estades lul-lianes a les universitats mes importants del moment, com ara Montpeller o Paris, el posaren en contacte amb aquests estudis i influiren sens dubte en la concepcio lul-liana del dret.

5. CONTINGUTS JURIDICS A L'ARBRE DE CIENCIA

Llull posseeix uns bons coneixements de dret. Esta familiaritzat amb els grans noms i els grans titols de la ciencia juridica i en coneix la metodologia. Pero no preten ser un comentarista o reformador del dret.

El seu objectiu es mes modest, alhora que utopic: preten demostrar que l'aplicacio de l'Art al mon juridic permet unificar els coneixements i mostrar un cami valid que fara possible l'ascensio vers Deu i la reforma social. Ell mateix afirma el seu desig d'escriure un llibre on es tractas el dret "lleugerament", aixo es, per a no experts en la materia, perque no coneix els drets particulars o branques especifiques del dret i perque la seva preocupacio es fer una obra que serveixi per tractar temes i continguts mes nobles i elevats.

La concepcio lul-liana del dret beu de fonts classiques, i mes concretament, del jurista roma Ulpia6 (mitjancant Justinia), com reflecteix l'analisi de les definicions lul-lianes:

(1a) [La funcio dels jutges es donar] a cascun home so que li tany e que merex e so qui seu es (Llibre de contemplacio en Deu, 114, 2).

(1b) Justicia es donar a cascun son dret (Llibre de l'orde de cavalleria, V2)7

(1c) Justicia es retra a cascu so qui es sson dret (Doctrina pueril, LV, 1).

(1d) Justicia es aquella virtut per rao de la qual los homens reten les coses degudes a aquells de qui son (AC, 234).

(2) Iustitia est constans et perpetua voluntas ius suum cuique tribuere (Ulpia Inst. I, 1 i Dig. I, 10).

Queda pales que Ulpia es la font absoluta d'aquestes definicions. A mes, els principis generals del dret, entesos com a preceptes ideals de conducta, concrecio i consequencia del dret natural, en relacio amb la justicia, son, segons aquest mateix autor, honeste vivere, neminem laedere, suum cuique tribuere (Digest 1.1.10.1), i Llull coincideix amb ell almenys un cop: comencaments de dret son: Honestament viure, e a cascu retre co que li cove segons son treball e la necessitat que ha a viure, e que am Deus, e que no faca tort a son proisme (AC, 632). La referencia a Deu, posada de manifest per diversos estudiosos que l'han vista com una con sequencia mes del projecte lul-lia, (8) no pot amagar la dependencia del text classic, encara que, naturalment, Llull en faci una adaptacio als seus interessos i acomodi aquestes idees a la seva filosofia.

L'AC es farcit de referencies al dret i la justicia a les parts dedicades, respectivament, a l'Arbre humanal, moral i imperial. La presentacio mes sistematica la trobem al capitol De la ciencia de dret (632), inclos dins la part V De les fulles del Arbre humanal.

L'objectiu ultim del dret, segons Llull, es aconseguir la pau i estendre l'amor entre els homes i cap a Deu, d'acord amb la doctrina de les dues intencions, de manera que el dret ha de reflectir i manifestar la justicia de Deu, aixi com la seva bondat, poder, etc. (com a consequencia de la teoria lul-liana dels correlatius). El mon sublunar participa de la realitat superior gracies a l'activitat ad intra i ad extra de Deu, de manera que s'obri un pont entre la realitat sensible i mundana i la realitat suprasensible, entre la transcendencia i la immanencia. En aquest context prenen sentit els principis generals del dret: Deu posseeix, entre d'altres virtuts, la justicia en grau infinit, de la qual participen de manera imperfecta les criatures. Aquesta participacio es pot torcer, i aleshores els homes s'allunyen de Deu; aqui entra en joc el dret, perque ha de permetre la consecucio de la primera intencio, amb els seus principis generals, que no son altra cosa que la concrecio juridica de la moral lul-liana, tot afegint-hi l'amor i la consagracio a Deu. Llull converteix les maximes proposades per la jurisprudencia romana en normes morals, etiques i adhuc religioses, ja que acosten l'home a Deu a partir del respecte i de l'amor (la caritat) vers el proisme.

Les normes juridiques i l'aplicacio adequada que en fan jutges i advocats son l'eina per assolir la justicia, mantenint com a prioritat l'interes general, harmonitzat amb l'interes particular. La primera condicio de validesa del dret es, per tant, ser un dret just que persegueixi el be comu. Un altre cop, el Beat ens recorda que cal no desviar-se de l'amor i l'obediencia a Deu i de la caritat i el respecte vers els altres.

Llull tambe s'ocupa de les fonts del dret: aquestes poden ser materials (textos que fixen la norma juridica) i formals (organs o actes de creacio de normes juridiques). Segons aixo, les normes juridiques (la ciencia del dret) es troben en leis (el dret civil i penal) i canons (el dret canonic), "segons manament del papa e l'emperador" (632). L'emperador per al dret comu i el papa per al dret canonic o de l'Esglesia son les fonts creadores de normes juridiques amb plena validesa (fonts formals), recollides i plasmades en les lleis i els canons respectivament (fonts materials). Jutges i advocats han de conrear el dret segons el que estableixen les fonts i la jerarquia normativa. En un altre lloc es tracta novament la questio de les fonts: al capitol V de l'Arbre imperial ens diu Llull que les normes juridiques es troben en "costumes e leis e ordonaments antics" (669). Aquestes idees exposades coincideixen amb la doctrina juridica actual, com l'article 1 del Codi Civil espanyol vigent.

Les professions juridiques apareixen al capitol "De les branques del Arbre imperial", dedicat al govern, als governants i a l'exercici del poder. La corrupcio i la desviacio del mandat divi manifestat pels operadors juridics fan que Llull no escatimi esforcos per aconseguir-ne la conversio. Els jutges, que representen el princep, han d'exercir la seva labor ("donar ver judici per veritat e bo per bontat e virtuos per virtut") (666) amb llibertat, veritat i justicia, per la qual cosa han de ser imparcials i han de rebre una remuneracio adequada a l'alta tasca que desenvolupen, ja que aixi s'evita el servilisme de qui es ven als interessos d'altri.

Els advocats han de complir els requisits anteriors: han de ser "bons e leyals e savis" (666), tot i que l'observacio de la realitat es contraria a aquesta exigencia. Llull exposa una idea utopica: disposar d'advocats lleials i rectes, que no allarguin els plets ni es corrompin per diners es molt dificil, car abunden aquells que fan el contrari. Per aixo es molt convenient comptar amb un cos d'advocats "logats per lo princep e vedats a ells que no prenguen null serviy de les gents, per co que sien pus leyals e que no alonguen los plets ni fassen fer messio a les gents" (666). La desconfianca de Llull envers aquest col-lectiu, manifestada en altres obres lul-lianes, (9) es evident, i per aixo proposa la solucio esmentada: els advocats han de servir el princep i els pledejants imparcialment i rebent els honoraris del princep. L'AC es mes moderat en la forma que altres textos lul-lians, pero el fons critic i reformador es identic.

L'AC esmenta altres professions juridiques o administratives, com els procuradors (batles e veguers e castellans) (666), els saigs (policia) (667) i els enqueridors (els quals "enquiren e espien si els jutges e.ls procuradors, advocats e saigs han fetes algunes coses contra el princep ni contra les sues gents", inspeccionant el poder judicial i part de l'executiu) (667).

Les referencies al princep o governant mereixen una analisi mes detallada que ultrapassa els limits d'un estudi com aquest. (10) Valgui nomes apuntar que el princep, d'acord amb l'estructura jerarquica de la realitat, es el cap de govern civil suprem de la societat, i per tant mes digne i mes proper a Deu (es "image de Deu en la terra a regir les bontats morals e de coses corporals del seu pobol" (663)).

El princep ha de governar amb bondat i esquivant el vici, cercant el be comu, la justicia i la pau. En la seva tasca es troba auxiliat per una escala de servidors de major o menor rang, entre els quals trobam, naturalment, jutges, advocats, saigs i inquisidors, a mes de nobles, cavallers i els membres del consell. Tots han d'actuar per primera intencio i no per segona: aquesta es la llico que ens fa arribar Llull i la manera com la missio lliga amb la voluntat de reforma social. Per aixo es necessaria la reforma juridica en tots els aspectes, inclosos els fonaments i la manera d'ensenyar el dret, ja que aquest saber juridic ha de ser un dels fonaments de la formacio dels cavallers (Lloret 2006: 183-187).

El fonament del poder politic es troba en el poder (representat amb l'espasa) i la dignitat, d'una banda, i en la voluntat dels subdits, una mena de voluntat democratica avant la lettre. Si el princep no actua en defensa del seu poble i cau en la injusticia, pot ser desobeit pels seus subdits i fins i tot deposat ("mal princep es object de moltes odibilitats e com per ses gents sia desamat, blastomat, maldit e deshonrat e no obeit" (664)), fent us del dret de resistencia.

6. L'ENSENYAMENT DEL DRET A L'AC: ENTRE L'ART I LA UTOPIA

Llull presenta en el capitol De les fulles del Arbre imperial les seves idees sobre com s'hauria d'ensenyar la ciencia del dret i sota quins principis, els de l'Art, per eliminar-ne les contradiccions internes.

Llull enumera "les formes primeres generals a la ciencia de dret": es tracta de temes juridics tant de caracter civil (comprar, vendre, prestar, llogar) com penal (tolre, turmentar, aontar, infamar, trair, auciure, enganar) o processal (provar, acusar, escusar). Aquestes quaranta formes que signifiquen els principis particulars del dret haurien de ser incloses en una mena de tractat ("un libre general a la sciencia e rectorica de dret"), i que hom hi apliques "exemplis particulars de dret" segons el programa de l'Art inventiva (Montpeller, 1290) i de la Taula general (Napols, 1294), de manera que "de les .iii. formes generals a la ciencia de dret, fos feta una maxima segons l'orde de la Art inventiva, e que en cascuna maxima fos donada una questio de dret, la solucio e la qual en la maxima fos significada segons que les menudes questions de la Art inventiva son significades en les maximes" (670). Seguint el metode lul.lia, hom podria donar resposta als problemes proposats "per rao natural e necessaria" (670) i reduir els principis particulars del dret als principis generals deduits de l'Art.

Llull lliga la seva exposicio metodologica sobre l'ensenyament del dret amb la proposta de reforma de les professions juridiques, de manera que la utopia pren forma i es concreta: el princep ha de fer aprendre l'aplicacio de l'Art al dret a jutges i advocats, "per co que per ell poguessen jutjar e advocar e molts pleyts en breu de temps determenar per necessaries raons e naturals" (670).

El Beat fa a continuacio una aplicacio practica del metode proposat: es l'exemple de la compra del cavall. D'aquesta manera son aplicats a la compra d'un cavall els principis que ens ha exposat al llarg dels diferents arbres, que no son altres que els principis artistics. Llull acaba l'exemplificacio amb una reflexio sobre el caracter analogic del seu ensenyament: "Segons que es donada doctrina a usar dels accidents en comprar e en vendre cavall, pot hom haver conexenca com sapia usar dels accidents en comprar e en vendre vinya o castell" (672). Aixo es possible perque el cas practic o exemple es "una especie de l'habit general a la ciencia de dret, e es doctrina com hom sapia ordonar drets escrits especials, dejus estant a l'habit general de dret" (670): dels sentits a la immanencia, i novament el descens vers el mon sensible, ara amb plenitud de consciencia gracies a l'Art.

Aquesta proposta teorica no ens ha d'amagar la realitat, perque malgrat la validesa de la reforma moral i del nou metode artistico-juridic per a l'ensenyament del dret, hem de recordar un fet cabdal: tot el que ens ha explicat Llull des del principi es l'Art. La voluntat simplificadora no impedeix alterar-ne els principis: es preferible la incomprensio causada per la fragilitat de l'enteniment huma que no pas la falsificacio d'aquest metode. Per aquesta rao Llull no dubta a fer servir de manera descarada els mecanismes correlatius i la teoria de les dignitats fins i tot per definir els conceptes clau de cada materia tractada. Aixi per exemple, es definit el concepte de justicia al capitol VI, De les flors de virtuts (649): "la flor de justicia es merit de jutjar per membrar, membrat, entes e amat, bonificat, magnificat, e enaxi dels altres actus de les rails justificats per co que sia jutjar, e ells de l'habit de justicia vestits" (649).

Una altre cas d'aplicacio directa del metode lul-lia el trobam en la relacio entre l'Art i les tres potencies de l'anima, evident en aquesta explicacio del concepte de justicia: "justicia es virtut per rao de la qual ha la memoria just remembrament e l'entendre just entendre e la voluntat just amar; e per aco la voluntat ama naturalment justicia per co que pusca haver per ella just amat [...]" (637).

7. CONCLUSIONS

La biografia lul.liana, el contacte amb Ramon de Penyafort i el context cultural i intel.lectual son les causes de l'interes de Llull pel mon del dret. Cal afegir-hi, des d'un altre punt de vista, el desig d'unificar els sabers i de demostrar la validesa de l'Art per a les disciplines particulars, com tambe la voluntat de reforma social basada en la idea d'ascensio cap a Deu. La reforma moral es imprescindible, i nomes es pot dur a terme aplicant l'Art. La missio esdeve aleshores el nucli de la seva tasca intel.lectual i el fonament de la seva reforma i divulgacio del dret.

Els sabers juridics de Llull son nombrosos i profunds, encara que rebutja la cita d'autoritats. Amb tot, Ulpia es el model de les definicions i de la doctrina. Llull pren d'aquest autor gairebe tots els coneixements juridics de caracter general o "enciclopedic".

El que fa Llull es, i en aixo rau la innovacio, aplicar els principis i els metodes de l'Art a la ciencia del dret per tal de demostrar la bondat i la utilitat del seu metode que, en ultima instancia, es un cami que s'eleva vers Deu.

Com que la visio sistematica del mon juridic no li interessa, Llull se centra a difondre la seva nova cosmovisio i ensenyar els rudiments de l'Art a un public no especialista (o, per contra, coneixedor del dret, pero no de l'Art). Nomes aixi, creu Llull, podra assolir el seu objectiu fonamental de la missio. El Beat vol instruir els juristes en la seva Art, de manera que reforma espiritual i moral, social i cientifico-filosofica van de la ma. La limitacio reconeguda per Llull es, com s'ha vist, tecnica, pero sobretot ideologica: no li interessa esmercar els esforcos fent un tractat de dret ad usum scholarum. Al contrari: el que vol es demostrar l'aplicabilitat de l'Art en les disciplines particulars i en la nova etica que ens proposa, per tal de servir rectament la primera intencio.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

OBRES CITADES

Andreu de Palma. Els sistemes juridics i les idees juridiques de Ramon Llull. Palma: Moll, 1936.

Badia, Lola, Joan Santanach i Albert Soler. "La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes". Els Marges 87 (2009): 73-90.

Bonner, Anthony. Obres selectes de Ramon Llull. Vol. 1. Palma: Editorial Moll, 1989.

Costa, Ricardo da. "O pensamento politico no final do seculo xiii: a imagem do Principe Tirano na Arvore Imperial, de Ramon Llull". Dimensoes 11 (2000): 349-364.

Gaya, Jordi. "Ascensio, virtus: dos conceptos del contexto original del sistema luliano". Studia Lulliana 34 (1994): 3-49.

Gaya, Jordi. "Ramon Llull i l'Islam. 'Infideles sunt homines, sicut et nos'", a "Vos sou sant, Senyor Deu unic". Franciscanisme i Islam. "Jornades d'Estudis Franciscans, 2001". Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2002: 115-143.

Lloret, Albert. "Modelos juridicos y reformas sociales en el 'Libre de l'orde de cavalleria' de Ramon Llull". La Coronica: A journal of medieval Spanish language and literature 35.1 (2006): 171-190.

Monserrat Quintana, Antonio. La vision luliana del mundo del derecho. Palma: Institut d'Estudis Balearics, 1987.

Obrador y Bennassar, Mateu. Estudi de les doctrines sociologiques de Ramon Llull. Palma: Amengual y Muntaner impressors, 1905.

Ramis y Serra, Pedro. "Llibre de les besties: el principe y la sociedad". Studia Lulliana 34 (1991): 149-165.

Rubio, Josep Enric. Les bases del pensament de Ramon Llull. Valencia / Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

Soler, Albert. "Mas cavaller qui d'aco fa lo contrari: una lectura del tractat lul-lia sobre la cavalleria". Estudios Lulianos 29 (1989): 1-23 i 101-124.

Soto Rabanos, Jose Maria. "Lo juridico en la filosofia luliana". Revista Espanola de Filosofia Medieval 5 (1998): 75-85.
COPYRIGHT 2009 University of North Carolina at Chapel Hill, Department of Romance Languages
No portion of this article can be reproduced without the express written permission from the copyright holder.
Copyright 2009 Gale, Cengage Learning. All rights reserved.

Article Details
Printer friendly Cite/link Email Feedback
Author:Amengual Bunyola, Guillem Alexandre
Publication:Romance Notes
Date:Jan 1, 2009
Words:4624
Previous Article:Mother-daughter relationship in Laura Esquivel's Como agua para chocolate.
Next Article:O "Jeito" brasileiro: um fenomeno cultural.

Terms of use | Privacy policy | Copyright © 2021 Farlex, Inc. | Feedback | For webmasters