Printer Friendly

Dante Gabriel Rossetti, "El fossar de l'hort" (The Orchard Pit).

BREVE NOTA SOBRE EL AUTOR

Dante Gabriel Rossetti, nacido en Londres en 1828 y fallecido ten Birchington-on-Sea en 1882, aparece como prototipo de artista-poeta. Fundo, junto con John E. Millais y William H. Hunt, en Londres, el ano 1848, la "Pre-Raphaelite Brotherhood", una cofradia con el objetivo primordial de reunir todas las artes y la artesania. Rossetti que tradujo al ingles Vita Nuova, de Dante, y poetas de su Circulo, escribio poemas, baladas, el libro The House of Life--A Sonnet Sequence; ademas, en prosa poetica, relatos de inspiracion medieval, fantasticos y algo esotericos: en la revista The Germ, en 1950, "Hand and Soul"; anos mas tarde, en 1869, publico "The Orchard Pit", que inicialmente habia constituido un proyecto para un conjunto de cuadros y versos -algo frecuente en este pintor-poeta--que quedo incompleto. Asi, en el imaginario de Rossetti, la mujer que en "Hand and Soul" se revela como la imagen de su propia alma y le salva, en "The Orchard Pit" se convierte en una Belle Dame sans Merci, que le atrae fatalmente hacia la muerte. En resumen: Beatrice y anti-Beatrice, como polarizacion significativa de sus creaciones artistico-literarias. Tales conceptos antagonicos, propios del romanticismo victoriano, definen las obras de Dante Gabriel Rossetti, que influirian positivamente en el simbolismo y modernismo occidentales.

Els homes em diuen que el son te molts somnis; pero tota la meva vida he somniat un sol somni.

Veig una fondalada els costats de la qual s'enfilen en pendent des del profund llit d'un corrent eixut, i cada pendent cobert de pomeres salvatges. A l'arbre mes gran, a l'enforcadura d'on parteix el brancam, una bella dona rossa canta dempeus, amb l'un brac estirat al llarg d'una branca de l'arbre, i amb l'altre oferint una brillant poma roja, com a algu que descendis pel pendent. A sota els seus peus els arbres creixen mes i mes embrollats, i s'escampen des de tots dos costats al llarg del profund fossar mes avall: i el fossar es ple dels cadavers d'homes.

Jeuen amuntegats dessota el paravent de branques, amb llurs pomes mossegades a les mans; i alguns ja no son mes que antics ossos ara, i alguns semblen morts tot just ahir. Ella esta dempeus mes amunt d'ells a la fondalada, i sempre canta, i encara ofereix la poma.

El lloc d'aquest somni no m'es pas estrany. Conec la fondalada, i des de la infantesa l'he coneguda, i he sentit molts relats sobre aquells qui hi han mort per l'embruixament de la Sirena.

Ara passo sovint per aqui i hi miro igual com qui mira el lloc destinat a la seva tomba. No hi veig res, pero se que aixo significa mort per a mi. Les pomeres son com altres, i hi tinc associats records de la infantesa, malgrat que em varen ensenyar a esquivar aquest lloc.

Cap home no veu la dona sino una vegada, i despres no n'hi ha cap mes; i ningu tampoc torna a veure aquell home.

Un dia, tot cacant, els meus gossos perseguiren el cervol fins a la clotada i la bestia s'escapa i s'ajague sota aquell arbre, pero els gossos no s'hi varen pas atansar. 1 quan jo m'hi vaig acostar, em mira als ulls com dient "Aqui moriras, i aqui tu vols matar?" I els seus ulls semblaven els ulls de la meva anima, i jo vaig fer marxar els gossos, que s'alegraren de seguir-me, i deixarem escapar el cervol.

Se que haig d'anar alla i escoltar la canco i prendre la poma. M'aplego amb els joves cavallers en llurs jocs; i hem guiat els nostres vassalls i lluitat be. Pero tot aixo em sembla un somni, llevat d'allo que tan sols jo entre tots els altres veure. Pero, qui ho sap? N'hi ha un entre aquests de malastruc com jo, i que resta callat, com jo? No ens hi trobarem pas, a la clotada, perque cada home hi va tot sol: pero al fossar ens hi trobarem tots dos, i potser ho sabem.

Cada home escollit per la Sirena somnia el mateix somni, i sempre es un lloc familiar sigui on vulgui que visqui en el mon, i es alla on la troba quan li arriba l'hora. Pero quan ell s'enfonsa dins el fossar, es la pompa total de la mort d'ella aplegada per tot el mon que l'espera alla; perque tots la serveixen per regraciar-li el seu triomf. Posseeixen animes fora d'aquells cossos? O be els cossos encara allotgen l'anima, presoners de la Sirena fins el dia del judici?

Nosaltres erem deu germans. L'un ja va anar alla. Un dia esperavem el seu retorn d'una incursio fronterera, i els seus homes tornaren a casa sense ell, dient que els havia dit que anava a cercar la seva amor que s'havia de trobar amb ell per un altre cami. Pero tot seguit la seva amor els troba, preguntant per ell. Pero a la nit l'estimada s'alca a causa d'un somni; i se'n va anar al marge de la clotada de la Sirena, i alla terra hi havia el casc i l'espasa. I al mati la cercaren, i jeia alla morta. Ningu no ha explicat mai aixo a la meva amor, la meva dolca amor amb qui m'he promes.

Un dia, a taula, la meva estimada m'oferi una poma. I en agafarla, ella rigue tot dient: "No t'ho mengis, es fruita de la clotada de la Sirena." I vaig riure i en vaig menjar: i al pinyol de la poma hi havia una taca roja com una boca de dona; i en mossegar-la vaig poder sentir una besada sobre els llavis. El mateix capaltard em passejava amb la meva amor prop d'aquell lloc, i va insistir perque m'assegues amb ella sota la pomera on diuen que s'esta la Sirena. Llavors ella es dreca per l'enforcadura de l'arbre, i aplega una poma i me l'allarga i es posa a cantar: pero en aquell moment va llancar un crit, i salta de l'arbre als meus bracos, dient que les fulles li murmuraven unes altres paraules, entre aquestes el meu nom. Ella llanca la poma al fons de la clotada, seguint-la amb els ulls per veure quant lluny cauria, fins que les branques enredades l'amagaren. I mentre encara ens ho miravem, entremig s'hi arrossegava una petita serp.

Despres ella desitja anar amb mi a pregar a l'esglesia, on hi ha enterrats els meus ancestres i els seus; i esguarda tot al voltant les efigies i digue: "Quant de temps passara abans que nosaltres jaiem aqui esculpits junts?" I vaig creure sentir el vent pel pomerar com si xiuxiueges, "Quant de temps?".

I tard aquella nit, quan tothom dormia, vaig tornar a la clotada i vaig dir de part meva "Quant de temps?". I per un instant em va semblar veure una ma i una poma allargant-se des del centre de l'arbre on havia estat la meva amor. I despres desaparegue: i jo vaig aplegar les pomes i les vaig mossegar, i les vaig llencar al fossar, tot dient, "Vine".

Parlo de la meva amor, i ella m'estima forca; pero jo l'estimo nomes com la pedra que cau daltabaix estima la fulla morta que va enganxada amb aquella, i que sera engolida pel mateix remoli.

La nit passada, per fi, vaig somniar com arribara el final, i ara se que es a prop. I no tan sols vaig veure, en el son, el sempitern espectacle de la vall, sino que tambe jo finalment n'era part, i vaig tenir la certesa per que aquell era el meu somni. M'imaginava que caminava amb la meva amor entre els pujols que menen avall cap a la clotada: i ella encara digue, "Es tard;" pero el vent bufava clotada avall, i deia, "Cap aqui". I ella encara digue "A casa es lluny;" pero les roques saltaven clotada avall, i deien "Cap aqui". I ella encara digue, "Tornem-nos-en:" pero el sol s'havia post, i la lluna s'afanyava vers la clotada, i deia "Cap aqui." I el meu cor deia dins meu, "Ai, cap aqui finalment." Llavors restarem dempeus al marge del pendent, amb les pomeres sota nostre; i la lluna ordena als nuvols que se n'allunyessin, i s'assegue al seu tron com el sol al migdia: i cap de les pomeres era despullada ara, malgrat que la tardor havia finit temps ha, sino que fruits i poncelles les cobrien alhora. I eren massa espesses per veure-hi clarament entremig; pero mirant lluny cap avall vaig veure una blanca ma tot oferint una poma, i vaig sentir les primeres notes de la canco de la Sirena. Llavors la meva amor se m'agafa i plora; pero jo vaig comencar a lluitar davallant pel pendent i a traves de l'espessa muralla de brancam i fruita i florida, tot dispersant-los tal com la tempesta dispersa les fulles mortes; perque era aquella l'unica poma que volia posseir el meu cor. I la meva amor se m'aferrava en jo anar-me'n; pero les branques que jo empenyia enfora saltaven damunt del viarany, i li esgarrinxaven les mans i la cara: i la darrera cosa que vaig saber d'ella era que alca les mans al cel tot cridant fort damunt meu, mentre jo m'esforcava obrint-me cami cap avall. I llavors la canco de la Sirena s'elevava cada cop mes clara en acostar-m'hi. Primer ella cantava, "Vine a l'Amor;" i de les dolcors d'amor digue moltes coses. I despres canta "Vine a la Vida;" i la Vida era dolca en la seva canco. Pero molt abans que jo l'aconseguis, ella sabia que tota la seva voluntat era la meva: i llavors la seva veu s'eleva mes suau que mai, i les seves paraules eren "Vine a la Mort;" i el nom de Mort en la seva boca era la mes deliciosa de totes les coses mes dolces que hi ha. I llavors el meu viarany s'aclari; i ella estava dempeus enfront meu a l'enforcadura de l' arbre que jo tan be coneixia, ara resplendint com un llum dessota la lluna. I vaig rebre un peto de la seva boca, en agafar-li la poma de la ma. Pero mentre jo la mossegava, el cervell em giravolta i els peus se'm van entrebancar; i vaig sentir l'estrepit en caure entre les branques enredades sota els seus peus, i vaig veure els pal.lids rostres morts que em donaven la benvinguda al fossar. I aixi em vaig despertar fred dins el llit; pero encara em semblava que finalment jeia de veritat entre aquells qui serien els meus companys per sempre mes, i encara vaig poder sentir la poma dins la meva ma.

Traducido por Maria Angela Cerda i Surroca

Barcelona
COPYRIGHT 2011 Universidad de Valladolid
No portion of this article can be reproduced without the express written permission from the copyright holder.
Copyright 2011 Gale, Cengage Learning. All rights reserved.

Article Details
Printer friendly Cite/link Email Feedback
Author:Cerda Surroca, Maria Angela
Publication:Revista Hermeneus
Date:Jan 1, 2011
Words:1837
Previous Article:Elle Mary Macphail, !Que dificil es decidirse!
Next Article:Alexandre de Riquer, "Escalibor".

Terms of use | Privacy policy | Copyright © 2019 Farlex, Inc. | Feedback | For webmasters